Sergio Luque és un compositor de música clàssica i electroacústica. Actualment està finalitzant un doctorat en composició amb Jonty Harrison i Scott Wilson a la Universitat de Birmingham. La seva principal línia de recerca és l’estudi i desenvolupament de les tècniques de síntesi estocàstica concebudes per Iannis Xenakis. El 2004, va rebre una Mestratge en Composició al Conservatori de Rotterdam, on va estudiar amb Klaas de Vries i René Uijlenhoet i, el 2006, un mestratge amb distinció en Sonologia al Conservatori Reial de La Haia, on va estudiar amb Paul Berg i Kees Tazelaar. La seva música ha estat interpretada a Europa, Amèrica i Austràlia. És membre actiu del Birmingham ElectroAcoustic Sound Theatre (BEAST).

Rubén Patiño, també conegut com Pato, treballa en el camp de la música computeritzada, una activitat que compagina amb ocasionals incursions en el camp de les instal·lacions. Els treballs de Patiño es caracteritzen per un estil de composició algorísmica hiperenergètic i irreverent. Ha actuat en solitari a tot Europa, així com col·laborat amb Roc Jiménez de Cisneros, Olivier Di Placido i Seiji Morimoto. Originari de Barcelona, ​​està cursant un mestratge en Sonologia al Conservatori Reial de l’Haia.

Óscar Martín, també actiu sota el pseudònim noish ~, és un artista sonor electrònic establert des de ja fa un temps a Barcelona. Ferm defensor de l’esperit del programari lliure, desenvolupa les seves pròpies eines per a la síntesi i el processament del so, amb les que dispara ràfegues sonores generades per processos algorísmics i caòtics. El seu treballs han estat publicats a Free Programari Sèries, Uzusounds, Drone Records i Tecnonucleo, entre d’altres segells, i han estat presentats en directe al llarg d’Europa i Llatinoamèrica. Martín també està darrere de la plataforma de streaming MetaminaFNR i és editor de Ursonate, una publicació dedicada a l’escena espanyola del música i so experimental.

Dilluns 19.12.2011, 20:15h
Centre Cívic Parc-Sandaru. Buenaventura Muñoz, 21. Barcelona. Metro Arc de Triomf.
7€

A finals de la dècada dels seixanta, Iannis Xenakis va iniciar la seva investigació sobre síntesi estocàstica, un tipus de síntesi de microsons que utilitza distribucions probabilístiques per manipular mostres digitals de forma individual, com si fossin partícules elementals indivisibles (una mostra digital sol durar 1 / 44100 segons). Aquest tipus de síntesi no-estàndard reflecteix una voluntat per explorar les possibilitats de síntesi exclusives de les computadores i té com a objectiu produir sons enèrgics i complexos. Des de fa vuit anys, he estat treballant en el desenvolupament d’aquestes tècniques de síntesi amb l’ajuda de SuperCollider.

Sergio Luque és un compositor de música clàssica i electroacústica. Actualment està finalitzant un doctorat en composició amb Jonty Harrison i Scott Wilson a la Universitat de Birmingham. La seva principal línia de recerca és l’estudi i desenvolupament de les tècniques de síntesi estocàstica concebudes per Iannis Xenakis. El 2004, va rebre una Mestratge en Composició al Conservatori de Rotterdam, on va estudiar amb Klaas de Vries i René Uijlenhoet i, el 2006, un mestratge amb distinció en Sonologia al Conservatori Reial de La Haia, on va estudiar amb Paul Berg i Kees Tazelaar. La seva música ha estat interpretada a Europa, Amèrica i Austràlia. És membre actiu del Birmingham ElectroAcoustic Sound Theatre (BEAST).

Dilluns 19.12.2011, 18:00h
Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), aula 349. Edifici l’Auditori.
Admissió gratuïta.

Amb un enfocament orientat envers la composició algorísmica i la síntesi estocàstica, aquest seminari explorarà les funcionalitats que ofereix SuperCollider per seqüenciar i controlar processos sonors en el temps. Estudiarem les principals classes implicades (Event, Stream, Pattern) i desenvoluparem un vocabulari de patrons per desprès crear estructures sonores i musicals mitjançant la combinació de passejades i distribucions aleatòries, màscares de tendència i cadenes de Markov.

Donat que aquest seminaris s’impartirà en anglès, el programa complet nomès està disponible en aquest idioma.

Nivell: intermedi (assumeix coneixements de síntesi del so i de SuperCollider)

Instructor: Sergio Luque

Horaris:
Divendres 16.12.2011, 18.00-22.00h.
Dissabte 17.12.2011, 11:00–14:00h, 16:00-19:00h
Diumenge 18.12.2011, 11:00–14:00h, 16:00-19:00h

Lloc: Hangar. Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40. Barcelona. Metro Poble Nou.

Preu: 90€ (o més econòmic com a part del curs complet)

Per inscriure’t o demanar més informació, envia un correu electrònic a info@lullcec.org.

Aquesta activitat ha estat organitzada per l’ull cec amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, Institut de Cultura de Barcelona i Hangar.

CAP SEMBRAT VI

ENEMA SYRINGE (Suècia)
LOCAL MODE (Astúries)
EVOL (Barcelona)
ANTON IGNORANT (Buenos Aires / Barcelona)

+ DJ’s IVDB (Baltimore) / ZERO (Barcelona)

Enema Syringe es uno de los proyectos pioneros en la escena industrial y ruidista sueca. Se formó como un duo entre Kai Parviainen y Mats Lundberg en 1985 y poco después, tras la partida del segundo, Landgång se incorporó al proyecto ocupándose de las partes vocales, mientras Kai controlaba las máquinas. Todos los temas de esta primera época se grabaron direcamente en 2 canales, con equipos caseros y sin ningún tipo de mezcla intermedia. Tan sólo un par de años después de publicar su primera cinta (Visar Dig Bilder På P&PK) en White Fire Records, Landgång abandonó el proyecto y Kai continuó en solitario hasta 1989. 17 años más tarde, el sello Ultra Eczema publicó una recopilación de material de esta primera época en vinilo y un año después Enema Syringe reanudó sus actividades, figurando en el cartel de No Fun Fest, tanto en Nueva York como en la edición de Estocolmo en el 2009.

Local Mode es uno de los varios aliases utilizados por Ernesto Avelino y Roberto Lobo desde que empezaron a tocar juntos a mediados de los 90 en la cuenca minera Asturiana, de donde son nativos. Sus proyectos siempre han tenido raíces en la escena industrial española de los 80 y su base se nutre de esa esencia, así como su predilección por dispositivos electrónicos como sintetizadores y cajas de ritmos analógicas. Su sonido siempre ha sido un estira y afloja con el Ruido, el Ritmo, la lírica esencialmente surrealista.

EVOL es un proyecto de Roc Jiménez de Cisneros y una lista mutante de colaboradores esporádicos que bajo la máxima “Computer Music for Hooligans” ha venido operando desde 1996, dando lugar a un discurso donde colisionan planteamientos estructurales próximos a la geometría fractal, conceptos robados de la teoría cuántica y elementos de la cultura rave: los icónicos glowsticks, bocinas de gas, líneas de bajo elásticas o sonidos sintetizados imposibles. Sus trabajos, publicados en sellos como Entr’acte, Mego, Presto!? o el sello de la casa, ALKU, representan una aproximación tan radical como lúdica a la composición algorítmica.

Antón Ignorant fue uno de los agitadores más destacados de la escena vanguardista de Barcelona en los años 80 con proyectos como Avant-Dernières Pensées o Audiopeste. Con este segundo proyecto, publicó en 1993 el ya mítico El arte de cojear con la guitarra con el gitarrista Miguel Burgués. Entre 1988 y 1991 fue también miembro de Macromassa, junto a Juan Crek y Víctor Nubla, participando en los discos Espejo Rapidísimo Qinqen y Los Hechos Pérez. Con Nubla unos años antes había publicado publicado el Delirio de Dioses (1986). Posteriormente, Antón se incorporó a Raeo (con Mark Cunningham y Gat), con los que compartió trayectoria hasta su tercer disco, Words Are Worms / Most Na Savi. En el 2000, Hazard Records publicó su disco en solitario “S/S Magick for Abused Speakers”. Recientemente ha arrancado un proyecto, Ignotoner, en colaboración con el ex-SuperElvis y mastermind de Hazard Records, Anki Toner.

Diumenge 04.12.2011, 20:00
Moog. Arc del Teatre, 3. Barcelona.
7€ (entrades anticipades a Discos Paradiso / Lostracks)
9€ (guixeta)

Alberto de Campo va estudiar composició clàssica, guitarra de jazz i música electrònica a Àustria i als Estats Units. Després de treballar a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara dissenyant instruments de programari experimentals amb Curtis Roads, va impartir docència a l’Escola Superior d’Arts i Mèdia de Colònia, l’Institut de Música Electrònica (IEM) de Graz i a la Universitat Tècnica de Berlín, on va ocupar la càtedra Edgard Varèse de Música Electrònica com a professor convidat. Posteriorment va obtenir també una càtedra d’Informàtica Musical a la Universitat de la Música de Düsseldorf i, des de 2009, és professor d’Art Generatiu / Art Computacional a l’Institut de les Arts basades en el Temps a la Universitat de les Arts de Berlín (UDK ). Com a músic, Alberto actua amb powerbooks_unplugged (programació just-in-time amb ordinadors portàtils, majoritàriament sense amplificar) i també en grups d’improvisació amb instruments acústics com el Quiet Noise Quartet, Syntopia Ensemble o músics com Elisabeth Harnik, Mario de Vega, Hannes Hoelzl i Joker Nies, entre d’altres. També toca música electrònica amb BlippooHazard (quatre músics armats amb un Blippoo Box, un sintetitzador de hardware disenyat per Rob Hordijk). Altres projectes recents inclouen la creació d’instruments de programari i instal·lacions de so amb Florian Hecker; per exemple, “No Night No Day” per a la Biennal de Venècia i AuditoryObjects (Bordeus) i una col·laboració amb Marcus Schmickler i Carsten Goertz a “Bonner Durchmusterung “, un projecte de sonificació i visualització de dades astronòmiques.

El treball de l’artista basc Miguel A. García (també conegut com Xedh) se centra en el so i en la seva organització formal. Les seves obres recents se situen en algun lloc entre la composició electroacústica i la improvisació, combinant sons electrònics, enregistraments de camp i instruments “reals” per crear una experiència íntima, envoltant i intensa. Miguel A. García també està involucrat en projectes com Mubles, Baba Llaga o Válvula Antirretorno i ha col·laborat amb artistes com Alexander Bruck, Michel Henritzi, Coeval, Lali Barrière, Miguel Prado, Oier I.A., Oscar Martín, Rinus Van Alebeek, Roberto Mallo, Seijiro Murayama i Zan Hoffman, entre molts altres. Així mateix, dirigeix ​​un parell de netlabels: Larraskito i Doministiku.

Dilluns 28.11.2011, 20:30h
Niu. Almogàvers, 208. Barcelona.
7€ (consumició inclosa)

Una de les opcions més interessants que els ordinadors i l’electrònica ofereixen als artistes és la possibilitat de crear sistemes (potencialment mons), dissenyant al mateix temps els seus components i la lògica interna que els connecta. En altres paraules, els ordinadors permeten dissenyar causalitats artificials. En aquesta conferència tractaré la connexió històrica existent entre la cibernètica i les arts, discutiré alguns artistes i dissenyadors de sistemes cibernètics per a la interpretació de música electrònica i presentaré també alguns dels meus treballs actuals, tant en el camp musical com en el de les instal·lacions.

Dilluns 28.11.2011, 18:00h.
Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), aula 349. Edifici l’Auditori.
Admissió gratuïta.

Aquest seminari explorarà les possibilitats de SuperCollider per crear sistemes de temps real per fer música amb ordinador. Treballarem seguint la metodologia de la programació just-in-time, la qual permet la modificació de parts d’un algorisme mentre aquest s’està executant. Així mateix, veurem com integrar els nostres instruments amb una àmplia varietat de dispositius de control d’una manera flexible i fiable. Desprès de cada sessió, avaluarem el comportament dels nostres programes en les condicions d’una actuació en viu.

Donat que aquest seminaris s’impartirà en anglès, el programa complet nomès està disponible en aquest idioma.

Nivell: introductori/intermedi (assumeix coneixements bàsics de síntesi del so i de SuperCollider)

Instructor: Alberto de Campo

Horaris:
Divendres 25.11.2010, 18:00-22.00h.
Dissabte 26.11.2010, 11:00–14:00h, 16:00-19:00h
Diumenge 27.11.2010, 11:00–14:00h, 16:00-19:00h

Lloc: Hangar. Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40. Barcelona. Metro Poble Nou.

Preu: 90€ (o més econòmic com a part del curs complet)

Per inscriure’t o demanar més informació, envia un correu electrònic a info@lullcec.org.

Aquesta activitat ha estat organitzada per l’ull cec amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, l’Institut de Cultura de Barcelona el Fòrum Cultural d’Àustria i Hangar.

El darrer mes d’abril, Arnau Sala va participar en una residència organitzada per l’ull cec a Berlín. Durant aquest període, Sala començà a definir i desenvolupar un projecte que orbita al voltant del número 11, una xifra que l’ha acompanyat des del moment en que va néixer un 11 de Novembre del 1978, ara fa (pràcticament) 33 anys.

El projecte tractaria sobre l’atzar, la intuïció i la numerologia, utilitzant les arts gràfiques i so abstracte per crear, en paraules del propi Arnau, “un super-element derivat d’11 peces independents -, loops en aquest cas,” que serien tallats en 11 discs de vinil.

Durants els darrers mesos, Sala ha continuat treballant en aquest projecte. Gràcies a la col·laboració entre l’ull cec, Canadá i el segell Fauni Gena, s’han fabricat 11 discs de vinil que seran utilitzats únicament per la performance de l’11 de novembre. Posteriorment, cadascun dels 11 discs seguirà el seu propi camí.

Cada disc ha estat tallat a mà indivualment i contè 11 pistes. Cadascuna d’aquestes 11 pistes finalitza en un solc tancat o locked groove, és a dir, en arribar al final de cada pista l’agulla es queda atrapada en un bucle infinit i l’enregistrament es continua repetint ad infinitum fins que hom agafa l’agulla i la reposiciona en un altre punt del disc. Es tracta doncs d’un loop mecànic, d’una durada exacta de 1.8 segons quan la velocitat de reproducció sel·leccionada és de 33 1/3 revolucions per minut.

Trobareu més informació sobre el projecte aquí.

Aquest proper divendres, Arnau Sala presentarà el resultat de tot aquest procès en una performance única i irrepetible que també tindrà un cert component instal·latiu. Durant el directe jugarà a combinar els loops, jugant amb les possibilitats que l’hi ofereixen com a eines úniques, 11 tocadiscs i taules de mescles.

La vetllada començarà a les 10 del vLa vetllada començarà a les 22:00h amb DJ Zero. A les 23:00h començarà el directe.

+info: [ http://lullcec.org/ca/2011/residencies/residencia-02-arnau-sala/ ]

Divendres 11.11.2011, 22:00h
22:00h: DJ Zero
23:00h (en punt): performance en viu a càrrec d’Arnau Sala
Almogàvers, 68-70 (8a planta). Metro Poble Nou Barcelona.

Entrada gratuïta

Projecte co-produït per l’ull cec, Canadá i Fauni Gena.

En els darrers 15 anys, Ilios ha desenvolupat un codi personal d’expressió en el camp de l’art sonor i la imatge experimental. Amb un modus operandi sempre en constant evolució, recentment les seves exploracions s’han centrat en el treball amb freqüències greus com a mitjà d’excitació de l’espai. La seva obra ha estat presentada com a concert o instal.lació sonora en més d’un centenar d’ocasions i en mes de 20 països d’Àsia, Europa i Amèrica. També ha comissariat diversos festivals com Electrograph – Athens Sound Media a Atenes, ha codirigit el projecte [Un]Commonsounds, SDR Muestra de Arte Sonoro Santander i els actes sonors de la Bienale d’Atenes. Des de 1997, Dimitris Kariofilis – l’home que s’amaga darrera l’alias, també dirigeix el segell Antifrost.

Cremaster és un projecte format per Ferran Fages (taula de mescles retroalimentada, transductors i radios) i Alfredo Costa Monteiro (guitarra elèctrica i objectes), dos veterans de l’escena experimental barcelonina que des de fa més d’una dècada exploren conjuntament la difusa frontera que separa la improvisació electroacústica i la música experimental de caire sorollista. Els seus treballs han estat publicats a segells com G3G, Absurd, Antifrost, Sound 323 i Monotype. En directe, Cremaster exprimeix un so electrònic cru i directe que fuig de l’utilització de loops, efectes o material pre-enregistrat.

Dimarts 01.11.2011, 20:30h
Almogàvers, 68-70 (8a planta). Barcelona. Metro Marina.
7€

Degut a desafortunades circumstàncies familiars de darrer minut, Lasse Marhaug ha hagut d’aplaçar la seva visita a Barcelona. En el seu lloc actuarà EVOL.

Lorenzo Senni és un artista multidisciplinari, compositor i expert en làsers amb domicili a Milà. Utilitzant MAX/MSP, SuperCollider i diferents tècniques de síntesi digital a temps real, Senni escup dolls abstractes de computer music extrema. Ha realitzat gires per tot Europa, Escandinàvia i Japó, a més de col·laborar amb companyies de teatre com Orthographe i Pathosformel. Ha compartit cartell amb artistes com Peter Rehberg i Stephen O’Malley (KTL), John Wiese, EVOL, Dave Phillips, Lasse Marhaug, Giuseppe Ielasi i Valerio Tricoli. També és el fundador de Presto!?, un segell que es concentra en els nous sons de l’escena musical contemporània i que ha publicat obres d’artistes com Carl Michael von Hausswolff, Marcus Schmickler, Florian Hecker, John Wiese, Lasse Marhaug, Alberto de Campo, Werner Dafeldecker, EVOL, Lawrence English, Mattin i John Hudak, per citar-ne alguns.

Dimecres 28.09.2011, 21:00h
Moog. Arc del Teatre, 3. Barcelona.