A principis d’aquest any, durant el mes d’abril, l’ull cec va organitzar una residència a Berlín amb l’Arnau Sala, un artista de Barcelona conegut pels seus crus treballs electrònics en solitari i també com el bateria de Bèstia Ferida i Les Aus, entre d’altres projectes (a sota hi trobareu una breu biografia). L’Arnau sempre ha tingut una relació especial amb el número 11 i sovint ha utilitzat aquesta xifra com un símbol icònic. A més, va néixer l’11 de novembre i enguany complirà 33 anys, cosa que fa que tot sigui una mica esborronador.
El projecte tractaria sobre l’atzar, la intuïció i la numerologia, utilitzant les arts gràfiques i so abstracte per crear, en paraules del propi Arnau, “un super-element derivat d’11 peces independents -, loops en aquest cas,” que serien tallats en 11 discs de vinil.
El resultat final s’hauria de materialitzar no nomès en un mitjà sonor, sinó també en una actuació en directe. La preparació d’aquesta actuació representaria no nomès la darrera etapa del projecte sinó que oficialment hi posaria fi en un ritual numerològic el dia 11 del mes 11 de l’any 2011.
Un dels objectius de la residència era que l’Arnau es familiaritzés amb les particularitats del procés de fabricació de dubplates i la prepació de locked grooves. A més, hauria de crear el material gràfic que acompanyaria els discs resultants i desenvolupar un concepte per a una presentació pública que prendria la forma d’una actuació en directe.
Per conéixer en més detall el projecte, podeu visitar el blog de l’Arnau Sala o bé consultar aquest document.
Arnau Sala és un artista sonor i visual resident a Barcelona. Com a baterista i percussionista ha format part de projectes com el duo de guitarra i bateria Les Aus, el projecte de composició espontània Bèstia Ferida (on comparteix forces amb el seu antic col·laborador Adrián de Alfonso i el trompetista Mark Cunningham, antic membre del grup de no-wave nova-iorquès Mars), Homenatges i Veiled (un fosc duo sorollista amb Rob Francisco/M Ax Noi Mach). El seu primer llançament en solitari, ASDC (2003), va suposar l’inici d’un ús intuïtiu de taules de mescles retroalimentades, electrònica recargolada i sintetitzadors analògics construïts per ell mateix que posteriorment caracteritzarien els seus treball en solitari i que poc a poc aniria incorporant a la seva pràctica com improvisador. Com a solista, ha col·laborat en directe i en estudi amb artistes com Lydia Lunch, Mark Cunningham, Kosugi Takehisa, Mattin, Agustí Fernández, Ferran Fages, Pablo Rega, Eli Keszler, Rubén Patiño i Macromassa. Ha publicat abundant material en segells internacionals com Scumbag Relations, Lotus Birth, Senseless Empire i Deep Fried Tapes, entre d’altres i incloient el seu propi segell Ozonokids. Al 2009 va ser un dels músics seleccionats per participar en les actuacions de la Merce Cunningham Dance Company al Mercat de les Flors de Barcelona.
Volem enviar agraïments a tots els que s’han involucrat en aquest projecte: Canadà, Pratginestós Raül, Mario de Vega, Danny O ‘Really i la gent darrere de Vinyl Carvers, Tina i Werner.
Residència #02: Arnau Sala
A principis d’aquest any, durant el mes d’abril, l’ull cec va organitzar una residència a Berlín amb l’Arnau Sala, un artista de Barcelona conegut pels seus crus treballs electrònics en solitari i també com el bateria de Bèstia Ferida i Les Aus, entre d’altres projectes (a sota hi trobareu una breu biografia). L’Arnau sempre ha tingut una relació especial amb el número 11 i sovint ha utilitzat aquesta xifra com un símbol icònic. A més, va néixer l’11 de novembre i enguany complirà 33 anys, cosa que fa que tot sigui una mica esborronador.
El projecte tractaria sobre l’atzar, la intuïció i la numerologia, utilitzant les arts gràfiques i so abstracte per crear, en paraules del propi Arnau, “un super-element derivat d’11 peces independents -, loops en aquest cas,” que serien tallats en 11 discs de vinil.
El resultat final s’hauria de materialitzar no nomès en un mitjà sonor, sinó també en una actuació en directe. La preparació d’aquesta actuació representaria no nomès la darrera etapa del projecte sinó que oficialment hi posaria fi en un ritual numerològic el dia 11 del mes 11 de l’any 2011.
Un dels objectius de la residència era que l’Arnau es familiaritzés amb les particularitats del procés de fabricació de dubplates i la prepació de locked grooves. A més, hauria de crear el material gràfic que acompanyaria els discs resultants i desenvolupar un concepte per a una presentació pública que prendria la forma d’una actuació en directe.
Per conéixer en més detall el projecte, podeu visitar el blog de l’Arnau Sala o bé consultar aquest document.
Arnau Sala és un artista sonor i visual resident a Barcelona. Com a baterista i percussionista ha format part de projectes com el duo de guitarra i bateria Les Aus, el projecte de composició espontània Bèstia Ferida (on comparteix forces amb el seu antic col·laborador Adrián de Alfonso i el trompetista Mark Cunningham, antic membre del grup de no-wave nova-iorquès Mars), Homenatges i Veiled (un fosc duo sorollista amb Rob Francisco/M Ax Noi Mach). El seu primer llançament en solitari, ASDC (2003), va suposar l’inici d’un ús intuïtiu de taules de mescles retroalimentades, electrònica recargolada i sintetitzadors analògics construïts per ell mateix que posteriorment caracteritzarien els seus treball en solitari i que poc a poc aniria incorporant a la seva pràctica com improvisador. Com a solista, ha col·laborat en directe i en estudi amb artistes com Lydia Lunch, Mark Cunningham, Kosugi Takehisa, Mattin, Agustí Fernández, Ferran Fages, Pablo Rega, Eli Keszler, Rubén Patiño i Macromassa. Ha publicat abundant material en segells internacionals com Scumbag Relations, Lotus Birth, Senseless Empire i Deep Fried Tapes, entre d’altres i incloient el seu propi segell Ozonokids. Al 2009 va ser un dels músics seleccionats per participar en les actuacions de la Merce Cunningham Dance Company al Mercat de les Flors de Barcelona.
Volem enviar agraïments a tots els que s’han involucrat en aquest projecte: Canadà, Pratginestós Raül, Mario de Vega, Danny O ‘Really i la gent darrere de Vinyl Carvers, Tina i Werner.