Alberto de Campo va estudiar composició clàssica, guitarra de jazz i música electrònica a Àustria i als Estats Units. Després de treballar a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara dissenyant instruments de programari experimentals amb Curtis Roads, va impartir docència a l’Escola Superior d’Arts i Mèdia de Colònia, l’Institut de Música Electrònica (IEM) de Graz i a la Universitat Tècnica de Berlín, on va ocupar la càtedra Edgard Varèse de Música Electrònica com a professor convidat. Posteriorment va obtenir també una càtedra d’Informàtica Musical a la Universitat de la Música de Düsseldorf i, des de 2009, és professor d’Art Generatiu / Art Computacional a l’Institut de les Arts basades en el Temps a la Universitat de les Arts de Berlín (UDK ). Com a músic, Alberto actua amb powerbooks_unplugged (programació just-in-time amb ordinadors portàtils, majoritàriament sense amplificar) i també en grups d’improvisació amb instruments acústics com el Quiet Noise Quartet, Syntopia Ensemble o músics com Elisabeth Harnik, Mario de Vega, Hannes Hoelzl i Joker Nies, entre d’altres. També toca música electrònica amb BlippooHazard (quatre músics armats amb un Blippoo Box, un sintetitzador de hardware disenyat per Rob Hordijk). Altres projectes recents inclouen la creació d’instruments de programari i instal·lacions de so amb Florian Hecker; per exemple, “No Night No Day” per a la Biennal de Venècia i AuditoryObjects (Bordeus) i una col·laboració amb Marcus Schmickler i Carsten Goertz a “Bonner Durchmusterung “, un projecte de sonificació i visualització de dades astronòmiques.
El treball de l’artista basc Miguel A. García (també conegut com Xedh) se centra en el so i en la seva organització formal. Les seves obres recents se situen en algun lloc entre la composició electroacústica i la improvisació, combinant sons electrònics, enregistraments de camp i instruments “reals” per crear una experiència íntima, envoltant i intensa. Miguel A. García també està involucrat en projectes com Mubles, Baba Llaga o Válvula Antirretorno i ha col·laborat amb artistes com Alexander Bruck, Michel Henritzi, Coeval, Lali Barrière, Miguel Prado, Oier I.A., Oscar Martín, Rinus Van Alebeek, Roberto Mallo, Seijiro Murayama i Zan Hoffman, entre molts altres. Així mateix, dirigeix un parell de netlabels: Larraskito i Doministiku.
Alberto de Campo / Miguel A. García
Alberto de Campo va estudiar composició clàssica, guitarra de jazz i música electrònica a Àustria i als Estats Units. Després de treballar a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara dissenyant instruments de programari experimentals amb Curtis Roads, va impartir docència a l’Escola Superior d’Arts i Mèdia de Colònia, l’Institut de Música Electrònica (IEM) de Graz i a la Universitat Tècnica de Berlín, on va ocupar la càtedra Edgard Varèse de Música Electrònica com a professor convidat. Posteriorment va obtenir també una càtedra d’Informàtica Musical a la Universitat de la Música de Düsseldorf i, des de 2009, és professor d’Art Generatiu / Art Computacional a l’Institut de les Arts basades en el Temps a la Universitat de les Arts de Berlín (UDK ). Com a músic, Alberto actua amb powerbooks_unplugged (programació just-in-time amb ordinadors portàtils, majoritàriament sense amplificar) i també en grups d’improvisació amb instruments acústics com el Quiet Noise Quartet, Syntopia Ensemble o músics com Elisabeth Harnik, Mario de Vega, Hannes Hoelzl i Joker Nies, entre d’altres. També toca música electrònica amb BlippooHazard (quatre músics armats amb un Blippoo Box, un sintetitzador de hardware disenyat per Rob Hordijk). Altres projectes recents inclouen la creació d’instruments de programari i instal·lacions de so amb Florian Hecker; per exemple, “No Night No Day” per a la Biennal de Venècia i AuditoryObjects (Bordeus) i una col·laboració amb Marcus Schmickler i Carsten Goertz a “Bonner Durchmusterung “, un projecte de sonificació i visualització de dades astronòmiques.
El treball de l’artista basc Miguel A. García (també conegut com Xedh) se centra en el so i en la seva organització formal. Les seves obres recents se situen en algun lloc entre la composició electroacústica i la improvisació, combinant sons electrònics, enregistraments de camp i instruments “reals” per crear una experiència íntima, envoltant i intensa. Miguel A. García també està involucrat en projectes com Mubles, Baba Llaga o Válvula Antirretorno i ha col·laborat amb artistes com Alexander Bruck, Michel Henritzi, Coeval, Lali Barrière, Miguel Prado, Oier I.A., Oscar Martín, Rinus Van Alebeek, Roberto Mallo, Seijiro Murayama i Zan Hoffman, entre molts altres. Així mateix, dirigeix un parell de netlabels: Larraskito i Doministiku.
Dilluns 28.11.2011, 20:30h
Niu. Almogàvers, 208. Barcelona.
7€ (consumició inclosa)